dimecres, 18 de novembre del 2015
Índex de continguts
I
Introducció
La fusta és la matèria
llenyosa del tronc d'una planta, especialment en arbres i arbusts
que es caracteritzen per
tenir troncs; però això és només una aproximació, en el més ampli sentit, la
fusta pot referir-se a altres materials i teixits amb propietats comparables.
La fusta és un material heterogeni, higroscòpic, cel·lular i aniso-tròpic. La
fusta és composta de fibres de cel·lulosa
i hemicel·lulosa mantingudes
unides per lignina
La substància lígnia es
caracteritza pels feixos de fibres separats entre ells per ramades medul·lars
en sentit radial. Aquestes, de vegades molt aparents, reben el nom de malles i
formen teixits en capes successives de període anual.
La fusta la produïxen i
utilitzen les plantes amb fins estructurals, perquè resulta ser un material
estructuralment efectiu, per aquesta característica és utilitzada àmpliament
pels humans.
Una vegada tallada i seca, la
fusta s'utilitza per a moltes aplicacions diferents. Una d'elles és la
fabricació de polpa o pasta, matèria primera per a fer paper. Artistes i
fusters tallen i uneixen trossos de fusta amb eines especials, per a fins
pràctiques o artístics. La fusta és també un material de construcció molt
important des dels començaments de les construccions humanes i roman sent-lo
avui.
L'estructura
interna de la fusta
La medul·la és la part
més ferma i compacta, en el centre del tronc, es forma per assecat i
resinificació.
Duramen és la
part immediata a la medul·la, més dura i consistent, impregnada de lignina
taní.
Albeca és la part
exterior i més jove de la fusta, amb més saba, que amb el temps al ser
substituït el midó per taní es transforma en duramen, que es fixa en la
membrana cel·lular.
Càmbium és la capa
que permet el creixement en gruix de l'arbre
Floema o líber és una
capa formada per cèl·lules conductores que transporten la saba elaborada que
nodreix l'arbre
Escorça és la pell
o coberta exterior del tronc i branques d'algunes de les plantes productores de
fusta.
Procés
d'obtenció de la fusta
Apeno, tall o
tala:
En aquest procés intervenen
els llenyataires o la quadrilla d'operaris que pugen a la muntanya y amb
destrals o serres elèctriques o de gasolina tallen l'arbre y li treuen les
branques, arrels i comencen a prendre-li l'escorça perquè comenci a assecar-se.
Se sol recomanar que els arbres es tallin a l'hivern o a la tardor. És
obligatori replantar més arbres que els que es van tallant.
Transport:
És la segona fase i és en la que la fusta és
transportada des del seu lloc de tall a la serradora i en aquesta fase depenen
moltes coses com l'orografia i la infraestructura que hi hagi. Normalment es fa
tirant amb animals o maquinària però hi ha casos en què hi ha un riu a prop i
s'aprofita per a que els porti, si hi ha bona corrent d'aigua es deixen anar
els troncs amb compte que no s'encalli però si hi ha poca corrent es lliguen
fent basses que es guien fins on faci falta.
Serrat:
En aquesta fase la fusta és
portada a uns serradores. En les quals se segueix més o menys aquest procés i
la serradora l'únic que fa és dividir en trossos la fusta segons l'ús que se li
hagi de donar posteriorment. Solen utilitzar diferents tipus de serra com per
exemple, la serra alternativa, de cinta, circular o amb corrons. Alguns
serradores combinen diverses d'aquestes tècniques per millorar la producció.
Assecatge:
Aquest és el procés més
important per la fusta ja que fa que sigui de qualitat i estigui en bon estat
tot i que si fallen els anteriors també falli aquest.
Assecatge
natural:
Es col·loquen les fustes en piles separades al
sòl i amb forats perquè corri l'aire entre ells i protegits de l'aigua. El
problema amb aquest sistema és que triga molt de temps i això no és rendible al
del serradora que vol que això vagi de pressa.
Assecat
artificial:
➢
Assecat per immersió: en
aquest procés es fica al tronc o el patíbul d'una piscina, i per l'empenta de
l'aigua per un dels costats del patíbul la saba surt empesa pel costat oposat
així s'aconsegueix eliminar la saba de la fusta i així no es podreixi; tot i
que priv eix a la fusta d'una mica de duresa i consistència, guanyarà en
durada. Aquest procés dura uns quants mesos, després dels quals la fusta
assecarà més de pressa perquè no hi ha saba.
➢
Assecat al buit: en aquest
procés la fusta és introduïda en unes màquines de buit. És el més segur i
permet conciliar temps extremadament breus d'assecatge
➢
Assecat per vaporització:
aquest procés és molt costós però bo. Es fiquen els fustes en una nau tancada a
certa altura del sòl per la qual corre un núvol de vapor de 80 a 100 °C; amb
aquest procés s'aconsegueix que la fusta perdi un 25% del seu pes en aigua i
més tard per completar el procés se li fa circular un corrent de vapor d'oli de
quitrà que l'impermeabilitzarà i afavorirà la seva conservació.
➢
Assecatge mixt: En aquest
procés s'ajunten el natural i l'artificial: es comença amb un assecatge natural
que elimina la humitat en un 20-25% per prosseguir amb l'assecatge artificial
fins arribar al punt d'assecat o d'eliminació d'humitat desitjat.
Derivats de la fusta
De la fusta natural s'obtenen
altres productes, com els taulers artificials, el paper i el cartró.
Els taulers
artificials:
En general, el mobles que
utilitzem no són fabricats de fusta massissa. L'interior dels mobles es fa de
fustes artificials i solament s'hi usa la fusta natural a la part exterior en
forma de làmines.
Tenen les característiques
següents:
Són més econòmics que la fusta natural.
Poden tenir dimensions molt més grans.
No es deformen, ni es podreixen ni es corquen.
Fonamentalment poden ser de tres tipus:
Contraxapat, aglomerat i premsat o de fibra.
El paper:
El paper és una fina capa de
fibres vegetals entrellaçades entre si formant un pedaç que té la propietat de
ser resistent, perdurable en el temps, lleuger, aïllant de la calor i
l'electricitat i higroscòpic (absorbeix l'aigua).
El cartró:
S'obté a partir de làmines
gruixudes de pasta de paper o per aferrada de diverses capes. La forma
comercial més comuna és el cartó ondulat, que és un compost d'una làmina de
paper interior amb forma d'ones, reforçades per dues d'exteriors llises que hi
són adherides amb cola.
La fusta en
la indústria i la construcció
Per tal d'evitar-ne la
destrucció se la sotmet a un tractament de conservació, que consisteix a
injectar-hi en fred i a pressió, amb aparells adequats, o bé en calent,
mitjançant autoclaus, una substància capaç de fer-la imputrescible (creosota,
sulfat de coure...) i de preservar-la de l'acció de l'aigua, de certs insectes
i de la floridura.
En la construcció, la fusta
s'empra com element resistent, com tancament, paviments o decoratiu.
●
Elements resistents: Pilars,
BIGES, o encavallades
●
Tancaments: S'usa
bàsicament per baranes, portes o elements estructurals de fusteria (bastiments,
finestres)
●
Paviments: Tarimes
de parquet, massís o laminat
●
Decoració:
S'utilitza en elements escultòrics o parcel·lats,
●
Elements auxiliars: Com a
material de construcció s'utilitza per bastides, encofrats o plataformes.
La fusta com a font d'energia
La fusta que és també
biomassa és la font d'energia més antiga que coneix la humanitat.
Actualment, per a més de la
meitat de la població mundial, la fusta representa l'origen del 50% de
l'energia consumida però per a Europa i Estats Units tan sols el 4%.
La fusta es composa de
cel·lulosa i lignina, aixi com de midó, bàlsams, alcohol metílic, càmfora,
colorants, tanins, perfums i resines. Conté carboni i hidrogen. El contingut
energètic depèn de l'espècie vegetal però sempre és inferior al del carbó i els
altres combustibles fòssils.
Per produir calor durant la
combustió de la fusta es requereix oxigen, com a comburent, i s'allibera dioxid
de carboni.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)